Succés entre xiquets de 14 anys ...

Aquesta és una anècdota graciosa, d'entre tantes que ocorren a una aula, entre dos companys, i que et deixen precís en un somriure, després d'haver estat contant fins a 10.

El xiquet podria ser Carmelo.

i la xiqueta podria ser Graciela.

Açò podríem dir que va passar 3 mesos després d'haver-se iniciat el curs, per posar una data.

Hi havia una classe, un grupet de 7 xiquets i xiquetes, bonics, però al mateix temps inquiets ...

Estava Carmelo un poquet nervioset a classe (però estava sempre, és a dir, no era una novetat) ... i comença a tocar la tecleta d'un ordinador, a continuació la tecleta de l'ordinador del costat, seguit la tecleta de l'altre ordinador ... 

Resumint, no estava quetet Carmelo ... i a més no feia el que tocava ... tardava en posar-se a treballar.

El professor, com que ja el coneixia, la paciència la tenia més ampla, però així i tot ... en to calmat però demanant un poquet de  per favor, diu:

-Carmelo, estigues quetet .... fes el favor ...!!!

I la xiqueta del costat, sense pensar-s'ho dues vegades, Graciela, fa el comentari:
-Carmelo és IMPERATIU ...

Carmelo, no pot soportar que facen cap comentari seu, a més nota que és una queixa, i li contesta:

- I Graciela és CURTETA ...

On està la gràcia d'aquesta anècdota?

Què encara que són "majors", el seu vocabulari no és ric, els falta encara molt que llegir i escriure.

Les paraules els sonen, però no tenen massa idea com és la paraula exacta, i s'aventuren, convençuts que ho han dit perfecte.

Cal dir que aquest grupet no era un grup de "bons estudiants".

Bé el cas, és que Graciela va dir Imperatiu en compte d'HIPERACTIU.

Per supost, Carmelo l'havia entesa ... sabia què volia dir ... i no li va fer ni miqueta ni gens de gràcia ... i per això li va contestar que ella era curteta ...

En fi ... una anècdota d'entre tantes ...

L'espontaneïtat en una classe ...